Història, tradició i cultura

Per entendre el conjunt de les festes i els costums d’Andorra cal tenir en compte tant el seu caràcter cultural català com l’especificitat de la seva situació geogràfica i de la seva història.

Per això, a més de les grans semblances entre les festes del Principat i les de les regions veïnes, cada parròquia, cada poble, cada barri ha anat adquirint peculiaritats respecte a d’altres parròquies, viles o poblets de les valls d’Andorra.

HISTÒRIA I TRADICIONS

La història de la vila és llarga. A la plana d’Andorra la Vella tenim documentats assentaments humans ja des del segon mil·leni aC. Caldrà esperar però, fins al segle IV dC per trobar restes d’una certa importància – en aquest cas d’una fortificació-, al Roc d’Enclar, lloc que es converteix en un dels principals nuclis habitats d’Andorra  on, al començament del segle VIII, es construeix una de les primeres esglésies del país.

La primera menció escrita d’Andorra la Vella apareix al segle IX, en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell. A partir d’aquest moment, la parròquia i la vila jugaran un paper essencial en l’esdevenidor del Principat. S’hi reunirà el Consell de la Terra, actual Consell General, que té la seva seu a la Casa de la Vall des de l’inici del segle XVIII. La culminació d’aquesta rellevància és el reconeixement formal, a la Constitució, d’Andorra la Vella com a capital de l’Estat.

Si bé moltes tradicions s’han perdut amb el decurs dels anys, actualment tant el Comú com els habitants de la parròquia intenten recuperar i arrelar els costums que els són més propers per la seva importància i per l’adaptació que en fan a la seva manera de viure.Al llarg de l’any, gairebé totes les festes i tradicions popularscoincideixen amb celebracions religioses o amb cicles naturals de la terra. Exemples significatius són el ball del Contrapàs, les falles de Sant Joan i l’escudella de Sant Antoni.