Gastronomia local

Cal buscar les arrels de la cuina andorrana en la manera de viure dels habitants del país fins al començament del segle XX.

Els andorrans posseïen, de fet, una riquesa gairebé única: els ramats de vaques i d’ovelles i els petits animals domèstics. Un dels aliments de base era, doncs, la llet i els seus derivats, essencialment el formatge, les varietats del qual eren en altres temps nombroses; un dels més apreciats i que encara es continua elaborant és el formatge de tupí.

Quant a les verdures i hortalisses, un dels plats més típics és el trinxat, que es prepara amb col verdal, patates i unes rostes de cansalada o una arengada. La col, sobretot la de cabdell, és molt apreciada també en l’escudella, encara que pot ser substituïda per les faves o els pèsols secs, per la mongeta tendra o pels espinacs salvatges o sarros.

La majoria de les cases tenien gallines que els proporcionaven ous i carn per fer brou. També solien tenir conills i, en el cas de les més benestants, coloms. L’animal per excel·lència, però, era el porc. Amb la matança del porc, normalment durant el mes de desembre, les cases andorranes obtenien una gran varietat d’embotits i de carn confitada o salada. Entre els embotits destaca la donja, la bringuera, els bulls, la llonganissa i les botifarres; una altra menja apreciada era el pernil, amb el qual s’elaboren encara avui les rostes amb mel.

Fins a mitjan segle XX, la caça tenia una importància considerable, donat l’equilibri relatiu que es mantenia entre el volum de caça i el nombre de caçadors. Els civets de senglard’isard i de llebreguisats amb vi i xocolata, i els arrossos amb esquirol són sens dubte els més coneguts. Pel que fa a la pesca, es pot assaborir la truita de riu a l’andorrana, que es prepara amb ametlles.  Els boscos i els prats ofereixen una gran varietat de bolets, que es poden menjar a la brasa, en truita o guisats, com a acompanyament. Podríem citar encara molts altres plats, senzills però saborosos: les coques, les amanides de xicoies o d’enciam de font, els cargols, el bacallà